lunes, 16 de mayo de 2011

Atlanta, l'Imperi de la Coca-Cola




La ciutat d´Atlanta acull entre d´altres imperis industrials, per exemple la CNN, la seu principal de la Coca-Cola i el seu respectiu museu.  La ciutat va viure dos dècades abans de l’organització dels Jocs Olímpics de 1997 un gran auge econòmic que va culminar amb la festa olímpica. De fet, si voltem pel centre trobem el Centenial Olypmic Park on hi podem veure una variada multitud de gent passejant-hi, predominantment població afroamericana. Si ens aturem millor, però, no ens estranyarà de trobar alguns homes asseguts als bancs amb una sospitosa bossa que no sembla de viatge... la crisi també ha arribat a la capital de Georgia...



El  Museu de la Coca Cola ens transporta en l’essència del somni nord- americà ... el xarop, ara refresc internacional va ser inventat per Pemperton, però el que li va donar la seva dimensió internacional va ser la seva estratègia de màrqueting, ja ideada a finals del segle XIX, i associada a la idea de felicitat. El Museu és realment un producte nord-americà en la seva màxima: audiovisuals en 4 dimensions ideats talment com una espècie d’Indiana Jones a la recerca del temple maleït, o qualsevol de les seves sagues. Tast dels diferents refrescos que ara té l’empresa arreu del món (xarop de meló a Indonèsia, de taronja al Perú, etc.) . Creatius anuncis de TV on el refresc s’associa a vitalitat, felicitat, solidaritat segons marcaven els diferents valors de l’època…


Si repassem la història de la ciutat no ens és difícil d’endevinar, sobretot els cinèfils,  la seva remarcada importància en la Guerra de Secessió . La mítica pel·lícula “Allò que el vent s’endugué” ens dóna algunes pistes encertades. Abans, però, la ciutat va ser fundada com a estació terminal de dues rutes ferroviàries el 1837. Després de 7 dies de setge el general Williams T. Sherman va trencar les defenses confederades i va incendiar la ciutat. Qui no recorda una exasperada Escarlata O’Hara intentant sortir de la ciutat ...
Nosaltres si que sortim de la ciutat, després d’un dinar al típic Varsity, un fast food clàssic d’Atlanta dels anys 60.


Deixem Atlanta i ens endinsem al Sud, cap a Montgomery, Alabama...

No hay comentarios:

Publicar un comentario