A les ribes del Mississipi

El trajecte és llarg cap a les ribes del Mississippí, passem entre mig de deliciosos prats que reverdegen i tot de cases de fusta, que s’escampen sense cap mena d’ordre ni de concert, algunes són realment precioses i elegants, d’altres són en canvi prefabricades i es pot entreveure la seva humilitat ...

Pel camí visitem Selma, una ciutat clau en la defensa dels drets civils. El 7 de març de 1965 sis cents manifestants pels Drets Civils, que es dirigien a Montgomery, arran de l’incident de Rosa Park, es van enfrontar de forma violenta a la policia en el pont d’Edmund Petus. Unes setmanes després Martin Luher King va encapçalar una marxa que va aconseguir arribar fins les escales del Capitoli.

Seguim el nostre trajecte cap el "vell sud" i arribem a Vicksburg, una ciutat a la riba del Mississippí amb un casino que és un reconstruït vaixell de vapor que havia fet milles pujant i baixant el riu, com el que conduïa el memorable Mark Twain . Nosaltres també agafem un vaixell i veiem la posta sobre el Mississippí ... La seva amplada ens sorprèn després de sortir d’una mena de falç riu, una mena de meandre,  que de fet és el que toca a la ciutat...

Al vespre saboregem plats de la terra, el famós peix que pescaven els inoblidables personatges de Twain, Tom Sawyer y Huckelberry Fin, catfish amb "veggies", verdures de la terra.
De fet, la ciutat de Vicksburg fou anomenada "la  clau cap a la Confederació" segons Lincoln durant la Guerra Civil de 1860. Després de quaranta set dies de setge, un 4 de juliol, els confederats es rendien, per això els habitants de la ciutat es neguen a celebrar aquesta data.

Seguim la nostra aventura surenya per carretera fins que arribem a Nachez, on ens allotgem a una tradicional casa de fusta, amb porxo i gronxador. Nachez  deu la seva fama a l’arquitectura de les seves cases prebèl•liques. Entre elles cal destacar la casa més antiga de la ciutat House on Elliot’s Hill de 1798, el palau Staton Hall de 1857 i la inacabada Longowood de 1860, que justament va coincidir la seva construcció amb l’inici de la Guerra de Secessió.
Prop de la ciutat es troba la Melrose Plantation, la finca prebèl•lica millor conservada del país. La regió estava plena d’esplendoroses plantacions de cotó on hi treballaven els esclaus afroamericans reclutats de les costes de l’altra banda de l’oceà.
De camí cap a Nova Orleans topem amb Baton Rouge, una ciutat moderna, industrial, amb poc encant turístic.
La ciutat va ser fundada el  1699 pels francesos per controlar l’accés al Mississippí. El nom, Pal Roig, li vingué dels seus habitants natius que penjaven un pal amb caps de peix sagnants per marcar els territoris. Baton Rouge és la capital de Loisiana des de 1849.