Hi ha pocs aeroports en el món que portin noms de celebritats del món de la música, però no és el cas de New Orleans que el seu aeroport és un homenatge a la música que la ciutat va fer néixer ; el jazz, i un dels seus mestres, Louis Amstrong.
Nova Orleans és una ciutat que ens recorda molt més a les ciutats caribenyes de Veracruz o la Habana que no pas a qualsevol altra que hem recorregut del sud. El seu barri francès és realment pintoresc: cases baixes d’arcades, bicicletes lligades als porxos i melodies de Dixieland que sorgeixen dels baixos…encara que als carrers cèntrics són terriblement turístics.
Nova Orleans va ser fundada el 1718 per colons francesos dirigits per Baptiste Lemoyene, señor de Bienville, que la va usurpar de la corona espanyola durant el regnat dels Borbons, però durant el tractat de París, Espanya va ser recompensada amb el territori de Lousiana pels seus serveis en front els anglesos.
La ciutat va patir grans epidèmies de febre groga, malària i la verola en temps del domini espanyol, però segons els historiadors també fou una època de moltes inversions en les infraestructures de la ciutat ideada per les classes dirigents de la il•lustració espanyola: enllumenat, canals de contenció pel creixement del riu, serveis municipals, premsa, etc..
No obstant, amb la recessió del pacte amb els espanyols per part de Napoleó, la ciutat va ser venuda finalment a la jove república nord-americana el 1803, convertint-se amb una dinàmica ciutat mestissa: espanyols, francesos, hispanoamericans i esclaus lliures vinguts de les revoltes d’Haití…
La ciutat està també lligada a aquesta barreja de cultures: el vudú, el Dixieland, el Carnestoltes o “Mardi Gras”…i arreu es respira aquesta peculiaritat seva respecte a les altres ciutats que hem recorregut…
Acabem el nostre viatge prenent un cafè amb llet amb gel amb uns beignets, pasta francesa, al Café du Monde, mentre un trio d’afroamericans ens endolcen la tarda amb unes melodies de Dixieland…
El sud dels Estats Units és també contrastat, mestís, crioll,…dinàmic o desèrtic, nou o vell, reaccionari o revolucionari, com ho fou en la seva defensa pels drets de la població afroamericana tan predominant en la zona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario